Digitalització del originals
Un cop s'ha rebut l'original.
S'ha comprovat que compleix les especificacions d'entrega.
Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l'ordre de treball.
S'ha fet una còpia de treball.
S'ha recollit l'operativa d'aquest procés en els fitxers corresponents...
Es procedeix a la digitalització de la còpia de l'original, ajustant aquesta al format o format especificats i en el temps previst.
Manuscrits
Es fa necessària una lectura atents per a evitar errors d'interpretació.
Atesa la peculiaritat del format de la presentació és recomanable que el teclista que està digitalitzant el text tingui la posibilitat d'accedir directament a l'autor (telèfon, Internet, etc), a fi i efecte d'aclarir dubtes que puguin sorgir.
Millor fins i tot, si es posible, ha de ser el propi autor qui a modus d'escoltador llegeixi l'original.
Parlats
En aquest cas es fa necessària una audició atenta.
Igual que en el cas anterior es recomenable l'accés directe del teclista amb l'autor.
Aquesta modalitat d'original fa necessari picar el text primer sense realitzar la intepretació de l'original a fi i efecte de no distreure's de l'operació principal de captació.
Digitals
En la recepció de l'original ja s'ha determinat prèviament en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles.
Consisteix en determinat i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d'especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textos i altres elements complementaris.
Les galerades eres rotllos de paper enormes, i els tallaven amb tissores quan acabaven de escriure.
Text general
És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l'obra.
La seva característica principal és la llegibilitat.
Ha de facilitar la lectura perquè el lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
Text indicatius
Són aquells que apareixen en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
Calibrat original
Consisteix en calcular el nombre de caràcters d'un original.
Tal dada, a més de les especificacions del disseny de l'obra (caixa de composició, disposició dels blancs, pàgines en blanc...) permetrà calcular el nombre de pàgines que tindrà l'obra d'un modus molt aproximat.
Procesidments de calibrat convencional
Es delimiten les diferents parts en que es divideix l'obra i a les que s'han d'aplicar els càlculs pròlegs, introduccions prefacis, capítols, epílegs, bibliografies, idexs...
Procediments de calibrat convencional
Il·lustracions, quadres o taules per descomptar les dimensions d'un gravat o quadre s'han de calcular les línies que aquest cupa i els blancs preceptius.
Pàgines d'arrancada s'inicia una part de l'obra.
martes, 3 de diciembre de 2013
viernes, 29 de noviembre de 2013
Tipos de soportes papeleros
|
martes, 26 de noviembre de 2013
Correcció de texte
TEXT D'UNA ALTRA PERSONA SENSE CORREGIR
<<Tothom que hi camina paseja l'esquetet>>
Així deia, i suposu que en llatí - momés conec la frase per una situació de segona mà -, no se quin filosof o teóleg probablement remot. L'obeservació sembla ser, a simple vista, un truisme tan enorme, que les persones sensates estarían en el seu dret de considerar-la una ximplería. En caminar, no cal diru, pasejem el nostre esquelet, com pasejem el fege, el bigoti o les nostres conuicsions polítiques: tot el problema es redueix, el últim terme, a tenir més o menys complet l'esquelet, a hanar afeitat o no, a conservar poc o molt deteriorats el fetge o les convicsions polítiques… Peró l'adorable savi, que va formular l'aforisme sabia on hanava. L'esquelet és per l'homa una cosa més que part del seu cos: és el mateix simbol de la mort. Pot ser no en totes les époques, ni en totes las civilitzacions, els hossos humans han merescut la consideració represetativa que han aconseguir entre nosaltres. Peró es cert que, en una determinada mesura la intríseca curroptibilitat del nostre cos té el seu limit - diríam - en l'esquelet. Ayó que els cucs no arriben a consumir, ayó que més dificilment es converteix en pols. En tant que vestígi últim, residuo impavit, rastre gairabe inorgànic del que un home <<fou, la carcasa reuneix fustes i excelces condicions per a significar devant dels nostres ulls l'enutjossa imatge de la mort: DE LA MORT AMB MAYUSCULA, inclus. La carcasa descarnada, esclar (…).
Dit airó, paso a proposar-li una hipótesis, imaginis usted una pel·licula de cine - un western, una de gangsets, pero sobretot una d'aquelles que narren cálices históris d'amor - una pel·lícula, dic, en la qual la fotografia agués estat substituida per la radiografia. L'acció s'esculería aproximadament, com un drama o una comedia entre esquelets.
Mario Navarro Romero
EL MEU TEXT CORREGIT
Veure per dins, de Joan Fuster
<<Tothom qui camina, passeja l'esquelet.>> Així deia, i suposo que en llatí - nomes conec la frase per una citació de segona mà-, no sé quin filosof o teòleg probablement remot. L'observació sembla ser, a simple vista, un truisme tan enorme, que les persones sensates estarien en el seu dret de considerar-la una ximpleria. En caminar, no cal dir-ho, passejem el nostre esquelet, com passejem el fetge, el bigoti o les nostres conviccions polítiques: tot el problema es redueix en últim terme, a tenir més o menys complet l'esquelet, a anar afaitat o no, a conservar poc o molt deteriorats el fetge o les conviccions polítiques… Però l'adorable savi que va formular l'aforisme sabia on anava. L'esquelet és per a l'home alguna cosa més que una part del seu cos, és el mateix símbol de la mort. Potser no en totes les èpoques, ni en totes civilitzacions, els ossos humans ha merescut la consideració representativa que determinada mesura, la intrínseca corruptibilitat del nostre cos té el seu límit -diríem- en l'esquelet: allò que els cucs no arriben a consumir, allò que més difícil difícilment es converteix en pols. En tant que vestigi últim, residu impàvid, rastre gairebé inorgànic del que home "fou", la carcassa reuneix justes i excelses condicions per a significar davant dels nostres ulls l'enutjosa imatge de la mort: de la mort en majúscula inclús, la carcassa descarnada, es clar (…), Dit això, passo a proposar-li una hipòtesi. Imaginis vostè una pel·lícula de cine - un Western, una de Gàngsters, però sobretot una d'aquelles que narra càlides històries d'amor - una pel·lícula, dic, en la qual, la fotografia hagues estat substituïda per la radiografia. L'acció s'escolaria, aproximadament, com un drama o una comèdia entre esquelets. Dos esquelets abraçant-se, o disparant-se tres, seria una estampa al·lucinant. Sería, també, una estampa alliçonadora.
Mario Navarro Romero
lunes, 25 de noviembre de 2013
Ajust dimensional i tonal de les imatges
Actividades de selección
Nivells, eina Histograma (a imatges a escala de grisos)
Niveles: nos muestra con una gráfica donde las "montañitas" en un único canal, el negro, dice que desde el pixel más negro al más blanco (0 a 255) hay una información.
El antídoto a una imagen plana, es que está falta de contraste.
- Altres conceptes:
Zona HL (Iluminada): altes llums de 0 a 25%
Zona MT (Mtj tons): mitjans tons de 25 al 75%
Zona SH (Sombras): ombres fosques de 75 al 100%
Cuanta más aportación de ese mismo tono, más alta es la gráfica.
Todas las fotos necesitan que en todos los sitios haya detalles, tanto en las zonas oscuras, como en las zonas claras, si en las oscuras no hay detalle, sale un "pegote" negro.
Evitar contraluces y reflejos a la hora de hacer una captura de imagen, tanto con cámara u otro objeto, ya que no hay detalle, y puede salir un "pegote" blanco.
Para arreglar imagen plana: Ir a niveles, acercar la primera flechita a la zona negra, y la tercera flecha, acercar a la clara.
Para la clara: Acercar la primera flecha a lo oscuro, y luego ir jugando con medios tonos.
Para la oscura: Al contrario de la clara, con la tercera flecha, y lo mismo, jugar con medios tonos, pero con cuidado, sin perder detalle.
Para no perder información de la imagen, creamos una capa de ajustes i niveles, así podremos volver a modificarla.
Para no perder información de la imagen, creamos una capa de ajustes i niveles, así podremos volver a modificarla.
Selecciones:
Desvanecer --> Suavizar los pixeles en función del número que yo quiera.
Encuadre --> Seleccionar una zona
Tono neutro es un gris sin dominantes, es decir RGB tienen los mismos valores entre ellos.
Para generar un tono neutro en tonos iguales solo es en RGB, en CMYK cambia un poco, ya que K siempre será 0, y el Cian siempre estará por encima del Magenta y el Amarillo.
Lo contrario de una imagen plana es una imagen contrastada.
Oscura
Contrastada
Plana
Clara
Imagen buscada de internet
Sin modificar
(La he modificat per a que tingui més contrast y el dents a la vegada destaquin, mentre conserva el detall, excepte en el costat esquerre del cabell).
Correcciones de imagenes con dominantes
Dominante azul
Dominante azul
Dominante verde
Dominante verde
Dominante roja
Restauración de imagen antigua
Herramientas de dibujo i pintura
Trazados de recorte
Corbes de guany de punt (simulació de reproducció)
Els punts, quan els hi dona la llum, pot realitzar una ombra fent que el punt sigui visualment més gran.
Dentro del ámbito de la Gestión del color, un perfil ICC es un conjunto de datos que caracteriza a un dispositivo de entrada o salida de color, o espacio color, según los estándares promulgados por elConsorcio Internacional del Color (ICC).
viernes, 22 de noviembre de 2013
Composició infogràfica i il·lustració
Suscribirse a:
Entradas (Atom)