Tipografia digital

Tipografia Digital

Professional: Fundicions digitals

Autor: Aplicació especialitzada

Aplicacions de creació tipogràfica: Fontlab i FontCreator.

1. Tipografia digital

2. Fonts bitmap (herència matrius fotocomposició) (Inicis)

3. Fonts vectorials (arquitectura genuïnament digital) (Actualment)

Fonts vectorials

Formes definides mitjançant linees i corves:

· Impressió independent de la resolució de dispositiu de sortida – fonts escalables

· Representació en pantalla (bitmap de píxels) mitjançant la tècnica antialiàsing (suavitzar límits, inclús atorgant grisos)

a. Extensió ATM

b. Sistema operatiu

Font de pantalla:

a. MAC > maleta de fonts amb dos o més tamanys (Innecessària amb ATM)

b. Win > Sense maleta

Joc de caràcters bitmap (10, 12 ,14,16, 18 i 24 pt)

· ampliació = font escalonada (levat amb ATM)

Diferents sèries per font (bold...)

Vinculació font de pantalla amb outline font (garantitza que sèries triada serà impresa)

MAC:

font de pantalla = .bmap (implementa les dades mètriques = amplada de caràcters o parells de kern)

font d'impressió= sense extensió (en tipus professionals Adobe, AGFA...)

Windows:

font d'impressió =.pfb, definició del contorneig de la font per impressora

arxiu d'informació mètrica = afm / .pfm, informació utilitzada per a composar la font, incloent dimensions de caràcter i espaiat entre caràcters

Postcrip 1 (PS1): Definides per corbes Bèzier (nodus i punts de control, de Adobe, no portable completament, versions diferents per a Mac i Windows, composat per dos fitxer, un de impressió i un altre de pantalla, el bitmap)

True Type (TT): Definides per “splins”, desenvolupament d'Aplle (finals 30s) per a competir amb PS1. Portable completament (multiplataforma), composada per fitxer únic, s'acompanyava per maleta de tipus per accelerar visualització en pantalla = desfasat per ATM i potència de CPUs.

Multiple Master (MM): Desenvolupament de PS1 realitzat per Adobe. Actualment abandonada per Adobe pel desenvolupament d'OTF.

Basat en Unicode > double byte (65.000 caràcters) cada font adopta forma diferent sense distorsió, i només funciona amb utilitat ATM.

Open Type (OT): Desenvolupament d'Adobe i MS, i adpotada per Apple.

Basat en Unicode > doble byte (6.000 caràcters)

Conjunt de caràcters expandit i opcions tipogràfiques avançades.

Arxiu únic > Font autocontenida

Total compatibilitat.

Tipos: Standard, Pro, i Com.

Aplicacions: des de introducció CS = recursos OTF

Versalitat de recursos

Versaletes reals (no modificacions deformades per aplicació)

Xifres clàssiques desalineades (vs. modernes alineades)

Fraccions i ordinals

Lligadures (especialment important per a les fonts cal·ligràfiques)

Caràcters decoratius = generalment, integrats dins la versió cursiva, editables desde paleta de caràcters (MAC)

Caràcters diferents = idels per a capitulars

Caràcters no llatins

Les maiúscules 

· Segle primer 

Els romans tenien un alfabet idéntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J,W i V.

· Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

· Imperi romà

· Influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada. 

- Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma:

a) Lletres de bronze encunyades (incrustades en inscipcions tallades en la pedra).

Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esboç de la composició.

b) avisos en les dondes i carrers, pintats amb pinzell.

c) ja es dissenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

· Quadrata 

- Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra.

-Auge entre segona mitad segle I el segle IIII

- En còdix de luxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.

- Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat)

- Totes les lletres derriven de formes quadrades, circulas i trianglars.

- Formes rectilínies acabades en traços rematats amb gràcies

- Formes simples, sense lligadures

· Rústica

Versions menys formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrates.

- És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports 'tous'

· Cursiva

Diversses modalitats d'inclinació de les maiúscules

- Es tracta d'una escriptura menys formal i d'una ejecució més ràpida

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat;

la columna trajana (roma, any 114 dC)

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.

LES MINÚSCULES

Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decisius:

a) Un avenç

· utilització de nous suports: el pergamí  i la vitela.

· preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.

· amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) Una conseqüencia

· al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.

· per la rapidesa de l'escriptura, ús de les predecesores de les primeres lletres.

El tipus de lletra Uncial.

· Desenvolupat pels romans en el Segle IV, i després va ser molt usda en escrits cristians fins al segle VIII.

· Totes les lletres tenien una altura fixa, excepte la D i la H.

· Totes les lletres eren anguloses, excepte l'A, D, I, H i M, que eren arrodonides

El tipus de lletra semiuncial

Més tard es va elaborar un altre estil - més proper a la caixa baixa actual-, que eren les lletres semuncials (semiuncials)

· Algunes d'aquetes lletres se sortien de la línia de caixa amb braços descendents i ascendents molot pronunciats 

· era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia

· Després de la decadència i la caiguda de l'impeir romà l'emperador carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuno de York -professor de l'Escola de la Cort d'Aachen- que desenvolupés una minúscula forma, per a usar.se com lletra de llibre en tot occident 

· Serà el disseny dels caràcter de caixa baixa (any 89 dC) assolint-e la unitat de l'escriptura europea

· El suport de carlomagne va servir també perquè s'instituïssin clarament jerarquies en la composició, alternant l'ús d'uncials, semiuncials i minúscula carolíngia. 

Lletra gòtica

Segle X, monestir de St. Gall (Suïssa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i científics)

En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més

El paper

· Cap a l'any 1100 dC entra a Europa - a través de Sicilia i els musulmans establerts a Espanya- un invent ja vell en orient: el paper (xina, any 105 dC)

· Lentament, el secret de la fabricació de paper va anar corrent per europa

· De qualsevol fomr,a la fabricació i l'us del paper no va estar ben assentada fins a principis del segle XV.

· Aquests esdevenimentss es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons, i encara que culturalment l'Edad mitjana va ser pobra, van ésser un grapat d'homes- monjos, principalment- que van preservar la cultura clàssica durant molts segles.

en els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomeada teixiruda.

· Lletra gótica molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

· Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.

· Textus quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura Va ser el model dels primers tpus d'impremta així va imprimir el primer document en occident: la biblía de gutenberg.

· Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tota Europa.

· Litter moderna: a itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a itàlia durant el renaixement.

· Litter aniqua: cap a l'any 1400, en la mateixa itàlia, poggio bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per crea aquesta alternativa a la litter moderna.



M dividida en 1000 x 1000 unitats. ( 1,000,000 d'elements)

El espacio en blanco es el espacio donde no hay caracteres ó el sitio que sobra de un carácter. 

B - Families: Conjunt de signes escripturals que comparteixen trets disseny comú 

Subfamilies:

1) Ample del traçat = fi, mig, negre
2) Forma del traçat = perfilat, ombrejat
3) Proporció dels eixos = rodona, estreta, expandida
4) Inclinació dels eixos = cursiva, inclinada. 


C - La paraula 

-> millor lectura. barreja de maiúscules i minúscules

Forma exterior -> M - densifinació (meny diferanció)
                           -> m diferació (lletres que pugen i baixen)

Ritme interior -> joc de blanes

D - Linéa: es un conjunt de paraules que donen support sobre la mateixa linéa base. 

 Problemas tipomèstris -> Espai entre paraules podrien desestructurar una línea. 
                                         -> Dimensions de la línea -> tipus de lectura -> grandària de la lletra 
                                                                                        -> nombre ideal de caracters  

20-25 cícers. 

E - Paràgrafs.

a) obres de creació LLIBERTAT

b) tot la resta: adequació a - Fifenciació gràfica | b - brevetat.

F - Columnes i maqueta, la preferencia per utilitzar un nombre determinat de columnes, en aquest aspecte, depèn de A: l'ample de la pàgina B: tipus de projecte C: raons de disseny 


ELS BLANCS

Els blancs son funcionals, calman la lectura, tenen enormes posibilitats estètiques.

Finalment 

Letra manuscrita - letra digital

Letra impresa - letra digital / estructuración del bloc.

Composición en caliente ----> Tipografia (bloques / módulos), monotipia, linotipia

Composición en frío ---> Fotocomposición (mundo digital), máquina de escribir

TIPOGRAFIA - Caracteres  / tipología. Partes de los caracteres. Familias de caracteres. Tipología de familias.

TIPOMETRIA - Unidades de medida cambios de unidades de medida 

KERM TRACK.

Història de la tipografia

1. Roma, segle 1 dC

• Segle primer: Els romans tenien una alfabet idèntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.
• Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.
• Imperi romà: Influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.
• Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma:
  a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en la pedra), són lletres incises en pedra, mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com el pinzell emprat per a fer l'esbos de la composició.
  b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell
  c) ja es dissenyaven les composicions d'una manera jeràrquica.

Quadrata:

• Majúscules quadrades romanes originalment cisellades en pedra.
• Auge entre segona meitat del segle I i segle III.
• En el codi de luxe, aguantà fins el segle VI i fins el segle IX de titulars.
• Mateixa alçada i amplada.
• Totes les lletres deriven de formes quadrades, circular i triangulars.
• Formes rectilínies, acabades en traços rematats amb gràcies.
• Formes simples, sense lligadures.

Rústica:

• Versions menys formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrades.
• És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports “tous”.

Cursiva:

• Diverses modalitats d'inclinació de les majúscules.
• Es tracta d'una escriptura menys formal i d'execució més ràpida.

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginaria de línia.

Les minúscules:

a) Un avenç:

• Utilització de nous suports: el pergamí i la vitel·la.
• Preparats en fines lames plegades i enquadernades en codis, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.
• Amb ells, l'ús de noves eines com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) Una conseqüència:

• Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.
• Per la rapidesa de l'escriptura, ús de les preferències de les primeres lletres minúscules, les lletres uncials.

Els tipus de lletra Uncial

• Desenvolupat pels romans en el segle IV, i desprès av ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII.
• Totes les lletres tenien una altura fixa, excepte la D i la H.
• Totes les lletres eren anguloses excepte l'A, D, I, H i M, que eren arrodonides.

El tipus de lletra Semiuncial:

• Més tard es va elaborar un altre estil -més proper a la caixa baixa actual-, que eren les lletres Simuncials (semiuncials).
• Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.
• Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia:

• Després de la decadència i la caiguda de l'Imperi Romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Aleuino de York (professor de l'Escola de la Cort d'Aachen) que desenvolupes una minúscula forma, per a usar-se com lletra de llibre en tot occident.
• Serà el disseny dels caràcters de caixa baixa (any 789 dC), assolint-se la unitat de l'escriptura europea.
• El suport de Carlomagne va servir també perquè s'instituïssin clarament jerarquies en la composició alternant l'us d'inicials, semiuncials i minúscula carolíngia.

Lletra gòtica:

• Segle X, monestir de St. Gall (Suïssa), s'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i anglesa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i científics). En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més.

El paper:

• Cap a l'any 1100 dC entra a Europa, un invent ja vell en orient, cap a l'any 105 dC.
• Lentament, el secret de la fabricació de paper va anar corrent per Europa. En el segle XII es fabricava en Xatabia (València) i Fabriano va inaugurar el primer molí paperer d'Itàlia l'any 1276 dC.
• De qualsevol forma, la fabricació i l'us del paper va estar ben assentada fins a principis del segle XV.
• Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com “època de les tenebres” i encara que cultural-ment, l'Edat Mitjana va ser pobra, van ser un grapat d'homes que van preservar la cultura clàssica durant molts segles.

La lletra o caràcter

Ull:

1. Qualsevol que sigui l'origen d'una composició, l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper. Permet identificar cadascuna de les lletres respectivament.
2. En tipografia, l'ull d'un caràcter és la seva part impressora, el signe en relleu que rep la tinta que cal dipositar per pressió.

Lingot:

1. En tipografia:
   Peça metàl·lica que forma part del material de blancs. Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters. La seva longitud i el seu gruix són variables.
   Serveixen per a omplir els grans blancs en les formes tipogràfiques: parts de pàgina o pàgina sencera que han de quedar en blanc (pàgina curta).
   Es diuen imposicions quan separen unes pàgines d'unes altres.

Muscle:

1. En tipografia:
   Espai comprès entre el limit extern del traç de l'ull de la lletra i la línia que delimita pels seus quatre costats la base superior del paral·lelepípede tipogràfic.
   Hi ha, doncs, un muscle superior o de cap, un muscle inferior de peu i dos muscles laterals, un esquerre i l'altre dret.
   Els dos primers es relacionen amb l'interlineat (espai entre línies), i els dos segons, amb l'acostament o prosa (espai entre lletres).
2. En composicions en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalent: l'espai que separa una línia de la següent (interlineat).
   Encara que aquest espau pugui modificar-se a voluntat, està prevista pel constructor de la tipografia, una distància mínima, lligada a la noció de cos.

ANATOMIA DE LES LLETRES

MAQUETAR AMB INDESIGN

Les eines que hem utilitzat per a realitzar aquesta maquetació de revista són:

  - Eina de text: Per crear els textos.

  - Eina de marc rectangular: Per simular una imatge, es a dir, per a ocupar el lloc de la imatge              corresponent

  - Eines de creació de formes, com el cercles o rectangles (cercles per els punts de dalt, i rectangle per  al rectangle de dalt)

  - També he utilitzat guíes i regles per a mesurar les distàncies.